BREU HISTORIA DELS GEGANTS: 

Ara ja en fa 22 anys...
Quan els gegants de Montornès, Bartomeu Sala i Pere-Anton de Rocacrespa, van fer la primera ballada, el 17 de setembre de 1989, el grup de geganters portava més d’un any funcionant com a tal, treballant en la perspectiva que aquell dia culminava tants i tants esforços. 

Van ser padrins del naixement els gegants de Vilanova i la Geltrú, i es va comptar amb la presència de testimonis. 

L’any següent, ja es va fer a Montornès una trobada de gegants, amb un total de 10 parelles 
La primera sortida dels gegants de Montornès va ser per assistir al gran aplec de Manresa. Ciutat gegantera de 1990, la major de les cites anuals. També van ser presents a l’homenatge que Salou va tributar al gran estudiós del folklore català, Joan Amades. 

Al 1991 es va viatjar a Valls, Vilanova i la Geltrú, i Sant Sadurní d’Anoia. 

De les activitats dels anys posteriors, a més de les ja habituals trobades de gegants a Montornès per la Festa Major i de l’assistència als aplecs de la Ciutat gegantera de l’any, cal destacar la presència a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, el 9 d’agost de 1992, a la inauguració dels Jocs de Barcelona, i al primer pas de la frontera, quatre mesos abans, arran de la visita a Vilafranca del Conflent (Catalunya Nord). 

En Bartomeu Sala i en Pere - Anton de Rocacrespa han estat convidats a apadrinar el casament dels gegants de La Roca, l’Emma i l’Odó. 

La família va crèixer quan a l'any 1996 la colla va obtindre un altre gegant, en aquest cas un gegantó, en Banyetes, un diable com a homenatge a Ramón Altimira, promotor encara de les tradicions catalanes a Montornès. Uns anys més tard tornava a haver-hi una nova incorporació, L'Angeleta, que com el seu nom indica, és un Àngel tot i que amb expressió de dimonieta, com a contrapartida de l'altre gegantó en Banyetes. 

En els darrers anys, apart de les sortides d'intercanvi amb colles de Catalunya, han fet sortides especials com ara a Benetusser (Valencia), per el bateig dels seus gegants, a Sant Lluis (Menorca), Thuïr (França) i Sant Jean de Vedes (França)